Balears

Avui en Raül Romeva i jo hem anat a Balears a demanar el suport a tots el col.lectius d'esquerres i ecologistes de les illes per Esquerra Unida.

Fa temps que des d'Iniciativa donem suport a l'esquerra a Balears. Vam donar suport a l'impuls del projecte Alternativa, suma d'EU i Verds, i també a l'acord amb el PSM que va donar lloc al Bloc, factor determinant del canvi del Govern a les Illes.

EU de Balears està en plè procés de canvi. El nou coordinador, en David Abril, una persona jove que vé dels moviments antiglobalització, és una gran esperança pel rellançament de l'esquerra a les Illes. Persona preparada, des d'ICV creiem que és l'indicat per tirar endavant la refundació que EU va aprovar a la seva assamblea, per tal d'eixamplar el seu espai polític i social. En aquest procés, que recolzem, esperem que al voltant del David i el nou projecte emergeixi una esquerra renovada i amb molta més gent implicada de la que hi ha ara. Coneixent en David, segur que la operació serà un èxit.

En David, a més a més, ha decidit posar-se al davant de la candidatura a les europees a les Balears, gest que l'honora donant a aquestes eleccions la importància que es mereixen. Des d'ICV fem una crida a tots els votants verds i ecologistes de les illes a donar-li suport, ara a les europees, i després amb el nou projecte.

Tres reflexions més:

1- Encara no hem entès, i estem molestos, les raons per les que Els Verds de Mallorca no han volgut donar suport a la nostra candidatura. Donar llibertat de vot ens sembla un mal menor que s'hagués pogut evitar. De totes maneres, coneixent la gran implicació d'en Raül amb les causes ambientalistes de Balears, no dubto que la candidatura rebrà un gran suport dels ecologistes de les Illes. Per aquest motiu, encara entenc menys la decisió presa per en Miquel Àngel i companyia.

2- La jugada d'ERC de deixar fora al PSM de la candidatura "Europa Pels Pobles" és digne del sectarisme més ranci. Per qui no ho sàpiga, ERC va posar com a condició trencar el Bloc i que el PSM anés per darrera del grupúscle ERC-Balears + Entensa a la llista. Em solidaritzo plenament amb en Biel, en Magí i els companys del PSM. Han fet bé no cedint al xantatge, ens hi jugàvem massa.

3- ICV seguirà apostant fins al final per repetir el Bloc a les properes eleccions al Parlament Balear, aliança de PSM, EU, Verds i ERC. No hi ha ni un sol motiu per no repetir-la, i un risc massa gran si no ho fem: permetre que torni el PP a governar. Si el procés de refundació d'EU surt bé, com segur que sortirà, ho facilitarà.

I aquí, esperem que ERC abandoni el seu sectarisme habitual i deixi d'intentar reventar el Bloc. Si torna a passar com a les eleccions generals quan ERC (aliats amb els corruptes d'UM) va aconseguir trencar el Bloc, i per culpa d'això torna a guanyar el PP, mai més voldré sentir a cap dirigent d'ERC carregar contra el Partit Popular. Seria vergonyós.

L'orgull de ser de Joves d'Esquerra Verda

Avui he participat en un debat sobre polítiques de joventut a Europa organitzat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. He constatat, un cop més, que la gent de Joves són (som) els qui tenim un discurs més treballat en aquest tema. Com sempre.

Algunes reflexions al respecte:

1- La UE no pot deixar de banda les dificultats de la gent jove en temps de crisi. Cal dotar a la UE d'una autèntica política de joventut d'àmbit comunitàri que combati la precarietat i l'exclusió social dels i les joves.

2- Cal, per això, que en la revisió de l'estratègia de Lisboa del 2010 es canviï l'estratègia per un autèntic "Pacte europeu pel desenvolupament social i sostenible" que faci front als problemes de la gent jove en matèria laboral: atur i temporalitat.

3- La Comunicació de la Comissió presentada la setmana passada titulada "An EU strategy for Youth - Investing and Empowering" és francament preocupant ja que no afronta cap dels greus problemes de la gent jove avui en temps de crisi. Un recomano la reacció del Youth Forum al respecte:

http://www.youthforum.org/en/system/files/yfj_public/strategic_priorities/en/0483-09_YFJ_Reaction_to_the_EU_Strategy_for_Youth.pdf

4- Cal dotar de més recursos al programa Youth in Action actual. Cal revisar el programa actual abans de la seva finalització al 2013 per millorar el criteris per otorgar ajudes i augmentar els recursos.

5- Cal garantir un finançament més estable i regular a les entitats juvenils europees, i resoldre definitivament el problema del seu estatut.

6- Cal crear un intergrup al Parlament Europeu pel treball transversal en temes de joventut.

7- Cal crear el Grup de Comissaris en temes de joventut per treballar la transversalitat de les polítiques, presidit pel president de la Comissió.

8- Cal resoldre els problemes de visats de les entitats juvenils a l'hora de realitzar activitats europees. Cal crear el visat del voluntari.

9- Moratoria sobre l'aplicació de Bolonia, augment de la despesa d'educació fins al al 6% del PIB.

10- Creació d'un salari mínim europeu, del 60% del salari mitjà de la UE.

11- Impuls d'una política europea d'habitatge. Directiva per l'accés a l'habitatge dels i les joves ja!

12- Dret a vot als 16 anys.

13- Finalment, encara que laïc per convicció, demano a la "Moreneta" que ens tregui de sobre l'actual Comissàri de Cultura i Educació, el senyor Jan Figel, que certifico que no sap (perquè m'ho va preguntar un dia) ni què vol dir transversalitat en les polítiques de joventut.

"A Europa no hi ha ideologies"

"A Europa no hi ha ideologies, i voler polaritzar el debat entre esquerra i dreta és irresponsable", ha afirmat avui un candidat de CiU en un debat on he participat a l'Abad Oliva.

I és que aquest és el problema més gran que tenim avui els que volem construir un europeïsme crític i fer entendre a la gent que Europa no és neutral, que simplement és un espai institucional més on s'hi donen batalles ideològiques cada cop més importants.

A Europa s'hi decideix, com hem vist al darrer mandat, la jornada laboral, la resposta a la crisi, la gestió de la inmigració, la lluita contra el canvi climàtic... si això no suposa confrontar idees, més val que donem la política per morta.

El candidat de CiU ens ha acusat, per dir això, d'irresponsables. Sembla increible que amb la que està caient alguns encara vulguin pintar Brusel.les com un esplai ple de germanor, com un aplec sardanista organitzat per Unió Democràtica.

Doncs no, Brusel.les no és cap aplec sardinista. Brusel.les, ara, és una institució governada per la dreta i que fa polítiques de dretes. No sé si afirmar això és irresponsable, però dir el contràri és pendre el pèl a la gent.

Dues darreres reflexions sobre això:

1- Ajudarem molt poc a augmentar la participació si ens abonem a la teoria de l'"aplec". Perquè anar a votar llavors?

2- Els socialistes haurien de replantajar-se el seu trist paper de sardanista quan ho pacten gairabé tot amb la dreta. No ajuda gens a l'esquerra el seu trist paper de "palmero" de la dreta.

Un Govern econòmic per la UE

Tothom parla de la crisi com a l'eix fonamental necessàri d'aquesta campanya electoral. Però més enllà de grans declaracions d'intencions, ningú s'ha aturat un moment a reflexionar de quina manera el model de construcció europea actual ha agreujat la crisi, o com a mínim de quina manera ha frenat la resposta.

1- La UE es va dotar d'un mercat únic i de una moneda única, sense política fiscal que la complementés. Aquesta ha quedat en mans dels estats, de forma més o menys coordinada pel Pacte d'estabilitat i creixement.

2- Les normes incloses en els Tractats en relació a la política económica eren típicament neoliberals: un Estatut del BCE que només contempla la inflació (no la ocupació, com si fa la FED) i limitacions al dèficit (3%) i a l'endeutament (60% del PIB).

3- En resum: mantinguem els preus i la despesa pública a ratlla, la resta ho fa el mercat.

4- Això ha agreujat la crisi: el BCE ha trigat massa a baixar els tipus d'interès perquè no era el seu mandat preocupar-se de l'atur. La no existència d'una fiscalitat europea ha impedit ajudar a les zones més afectades per la crisi: Irlanda, Espanya, Grècia. Com diu Krugman, Washington cobreix Florida, Brusel.les no pot cobrir Espanya.

5- Això ha impedit una resposta adecuada a la crisi: si haguéssim respectat els tractats, cap Govern hagués pogut desenvolupar els seus programes de recuperació: els dèficits públics actuals, alguns prop del 9%, son il.legals, incompeixen els Tractats.

6... i conclusió. Tot l'entramat de Govern de l'economia previst a la Constitució s'en ha anat a fer punyetes. Avui, si haugéssim aprovat la Constitució, l'estaríem incomplint. Lisboa, així mateix, ja no serveix. Ens cal un nou Tractat. Un nou tractat que defineixi nous instruments i noves regles en política econòmica. I necessitem un veritable Govern Europeu de l'economia, amb capacitat fiscal real.

El debat a cinc al Consell Català del Moviment Europeu: algunes reflexions

Ahir vam tenir la ocasió de presenciar el primer debat dels 5 caps de llista catalans a les properes eleccions europees en un acte organitzat pel Consell Català del Moviment Europeu al Col.legi d'Enginyers. Felicitats al Joaquim Millàn, a la Victòria i a tota la gent del Consell per la organització d'aquest excel.lent primer debat!

Algunes reflexions:

1- Tremosa és la màxima expressió del neoliberalisme a Catalunya. No té clar ben bé què es pot fer i què no es pot fer a Europa, però sap quins són els seus referents: la flexiseguretat danesa i les reformes fiscals liberals de la CDU a Alemanya. Les receptes de la crisis d'en Tremosa, digui el que digui, van en la mateixa línea que les del PP i la patronal. Ahir va haver-hi moments que no sabia si qui parlava era el candidat de CiU o el mateix Díaz-Ferrán.

2- Maria Badia és incapaç de respondre políticament a l'ofensiva liberal del candidat Tremosa. Ahir, perduda entre argumentaris sobre el tractat de Lisboa, no va entendre en cap moment de què anava el debat. I fins i tot, en un determinant moment, es va atrevir a dir que el candidat del socialistes a la presidència de la Comissió no era en Barroso. Tant de bó!!

3- Junqueras no sap ben bé a quines eleccions es presenta. Després de repetir-nos deu cops que Catalunya necessita estat pròpi i que Espanya ens maltracta, no li vam sentir ni una sola proposta en relació a Europa. I, encara pitjor, ni una sola proposta en relació a la crisi econòmica. Per alcalde del seu poble potser serveix, pel PE ho dubto. Potser n'apendrà, però s'hi haurà d'esforçar molt.

4- En Santiago Fisas és un valor segur. Imatge moderada, distant del que representa en Vidal-Quadras. Les bones maneres aconsegueixen amagar els nefastos continguts de les seves propostes.

5- En Raül es va menjar el debat. No ho dic jo, va ser el sentiment unànim de la sala al acabar el debat. Era en boca de tothom: experimentat, clar en l'exposició, brillant en la confrontació d'idees amb en Tremosa (memorable la resposta sobre la flexiseguretat). És el millor candidat, l'únic que parla d'Europa des de l'esquerra. Pujant una mica més el tó de crítica cap a algunes propostes del socialistes, aconseguirà el 10.

La necessària reforma de la PAC

L'altre dia vaig participar en un debat al Col.legi Oficial d'enginyers tècnics agrícoles de Catalunya. 10 reflexions:

1- Les succesives reformes de la PAC, des de la reforma MacShary del 92 fins a la Nova PAC del 2003, passant per l'Agenda 2000, no han aconseguit resoldre els problemes principals que afronta la política més important de la UE. El "chequeo" de la reforma del 2007 va deixar les coses pràcticament com estàven.

2- La UE ha de vetllar perquè els seus productes singulars es segueixin produint i ha de garantir al seu entorn rural uns nivells de vida dignes. Això justitica l'existència d'una política d'intervenció pública en l'agrícultura, això no ho posem en qüestió.

3- A diferència d'altres sistemes d'ajudes públiques, la PAC afavoreix als qui menys ho necessiten. La PAC amaga una política encoberta d'ajuda a les grans multinacionals agrícoles europees. Cal recordar que avui encara al 2009 el 30% de les subvencions va a parar a l'1% de les empreses agrícoles. Els criteris per distribuir les ajudes estàn centrats en la propietat de la terra, determinats drets històrics de producció i no sota criteris de desenvolupament regional o rendiments ambientals.

Tal i com va denunciar Oxfam al 2005, a Espanya hi ha 303 explotacions que reben més de 300.000 euros l'any, d'entre les que figuren els anomenats "7 magníficos" que reben ni més ni menys que 14 milions d'euros anuals. Entre aquests set figuren noms ilustres com els Alba o els Osuna, i, és clar, els porpietaris d'Ebro Puleva. Aquests 14 milions d'euros són els mateixos que s'han de repartir 12700 explotacions petites i mitjanes.

Podeu trobar l'informe complert d'Oxfam "Goliat contra David" aquí: http://www.intermonoxfam.org/UnidadesInformacion/anexos/2970/0_2970_170305_Goliat_contra_David.pdf

4- A la reforma del 2007, l'establiment del pagament únic va ser una mesura positiva per tal de intentar modular el pagamament a grans explotacions. A més, el pagament per producció donava peu a grans estafes, tothom segur que recorda el cas del llí a Espanya.

5- Ara bé, l'establiment dels dos pilars (Pilar per l'activitat productiva, pilar pel desenvolupament rural) es va fer de forma massa desequilibrada a l'hora de distribuir els fons. Dels 55.000 milios d'euros que costa la PAC cada any, 42.000 van anar a parar a les polítiques agrícoles i tan sols 12.000 al fons pel desenvolupament rural.

6- Això pot tenir greus conseqüències pel futur. Europa ha de complir compromisos en el sí de la OMC tals, que si no reconverteix de forma més ràpida determinades activitats al camp enviarà aviat a milers de treballadors agrícoles a l'atur. El segon pilar ha de tenir molt més protagonisme. A més a més, cal que la UE en el marc de la OMC estableixi criteris de desenvolupament a l'hora de repartir la reducció de subvencions. Ni un producte agrícola europeu subvencionat més pot anar a parar a un país del tercer món destrossant així en base a preus subvencionats els mercats locals.

7- Cal ampliar la condicionalitat: les subvencions han d'anar lligades a criteris ambientals, però també socials i laborals.

8- Cal millorar la transparència en la distribució de fons, avui encara massa opaca. Espanya segueix amagant en part el destí de les subvencions de la PAC.

9- Si Europa vol argumentar les seves subvencions en base a la preservació de productes genuins (cosa que comparteixo), no pot ser tant tolerable com fins ara amb els transgènics. No es pot utilitzar aquest argument mentre els transgènics contaminen la producció ecológica. Seguirem exigint per tant una moràtoria sobre transgènics, que és a més a més competència europea. La UE ha de donar capacitat jurídica als Estats i Regions per tal de que, si així ho volen com la Toscana, puguin prohibir el cultiu de transgènics en el seu territori.

10- Les qüestions agrícoles guanyaran pes al PE si entra en vigor Lisboa. La PAC entrarà en procediment de codecisió, un pas molt important ja que fins ara era un terreny que li era vetat. Si en voleu saber més, us recomano aquest document elaborat pel grup del Verds al Parlament Europeu:

http://www.greens-efa.org/cms/topics/dokbin/223/223562.chequeo_de_la_reforma_de_la_pac@en.pdf

L'entrevista a Maria Badia a La Vanguardia i les contradiccions del PSC

Dissabte llegeixo amb interès l'entrevista a Maria Badia a La Vanguardia. En una de les seves respostes, hi trobo el següent:

"Europa va cambiando poco a poco y ahora lo que nos queda más cojo es una cuestión fundamental, la presidencia de la Comisión, y esto tiene que ver con quien está al frente, que es José Manuel Durão Barroso. Le falta liderazgo y un proyecto sobre la Europa del futuro".

Tenint en compte, com apuntàvem al post anterior, que Zapatero ja ha donat el seu suport a Durao Barroso per seguir al front de la Comissió, com s'ha de interpretar això? És ingenuitat, discrepància o, tal i com sembla, una presa de pèl?